lunes, 12 de mayo de 2014

CRONICA 2ª EDICIÓ UT LA MOLA

Feia pocs dies que rebiem una mala noticia a la familia,ens deixava el tiet,el meu padrí 
Miquel Garcia.
Potser era una persona desconeguda per a molts,però un pioner per altres.Amb el seu record
encara viu i per recordar-lo per sempre li he dedicat aquesta segona edició.
Aquestes paraules que ara escric no les hi havia comentat encara a ningù anteriorment.

Divendres 9 de maig comença com un dia normal, anant a treballar i al plegar començar a preparar
algunes cosetes pendents,sopar i anar cap el punt de sortida sobre les 21:00, allà em trobo ja els
pares i comencem a preparar part dels aliments solidaris en capses per entregar a Creu Roja.
Poc desprès arriba el meu germà, ell ens fara els avituallaments les hores nocturnes fins arribar al
matí els pares al Marquet de les Roques.

Els participants van arribant esglaonadament al parking,cadascú aporta el que creu per el banc
d´aliments "el rebost",que un any mes voluntaris de Creu Roja vindran a recollir.
Aquest any som 5 persones,sorprenent però cert.ja que pensava que vindrien mes,desprès
de crear un "evento" i convidar almenys 200 persones.
Però el cert es que fer un grupet reduït el ritme es pot fer mes constant,sense perdues de temps.
Tots estem una mica nerviosos ja que no sabem mai com reaccionara el cos durant una  ruta
 "extrema"com la d´avui...almenys la climatologia esta a favor no com l´any anterior.
Així que arribada l´hora de sortida 22:00 ens preparem per la foto oficial.


Sortim cap a la foscor,tot xerrant i explicant les batalletes els primers kms...i tot va passant
fins el av1 a la crta,alli fem un pica-pica lleuger,anem uns 30 minuts adelantats...perfecte.



Ara ens toca pujar cap a la Mola,on en el cim trobem un grupet de joves disfrutant de les
vistes del vallès.
Jo desde fa estona el cap el tinc en un altre lloc,i es que voldría fer i així els i demano 1 minut de silenci.
el minut es fa extranyament llarg,però em venent al cap com diapositives els racons ensenyats
per el tiet,com podríen ser els pins cargolats de l´Era dels Enrics,les coves del Racó de la
Rebolleda, el "piset" o Cova del Muronell quant encara no era conegut i servia de refugi, i
altres llocs "magics".

El minut a passat i el vent fresc em torna a col.locar al meu lloc,així que avall fins al
Coll de Grua,av2 allà trobem el meu germà adormit,i es que anem 1 hora adelantats....
com es nota que estem frescos.



A partir d´aquí ens tocara una part lenta,mes técnica on cal anar pendent de no relliscar avall,
per sort tot va be fins que creuem la foradada...


i es que un cop passada un company pateix un cop al cap amb un arbre,la sang es abundant
i no sabem la gravetat,però netegem la ferida amb aigua i apliquem pressió amb el buff,
sembla que funciona...
Anem fent i passem sense dificultats afegides tot el tram tecnic fins arribar al av3.
Per sorpresa ens rep una guineu jove que ja a fet de les seves amb el nostre menjar...

                                     


Ens a tirat una part del caldo per terra, i es que cada vegada es mes freqüent trobar aquest
animals al costat de les cases,urbanitzacions i parkings per poder aconseguir menjar.
El dia comença a despuntar tot pujant cap el Castelldepera-Roca Sereny.Tot aquest tram
podem mirar enrera i veure tot el que em fet i tambè una part del que vindrà.



Arribem al av4,el Marquet de les Roques.Aquí ens espera una truita de patata que a
fet la mare,i es que desprès de passar tota la nit entra molt be, aquí ens prenem una
estona per reposar forces,de temps anem be.Així que no cal patir.
Que ja patirem a la pujada al Montcau...



Arribem a Coll d´Eres on en principi em quedat amb 2 companys mes,però no i son...
mentres que jo m´enfilo cap el cim els altres arribem al coll.


Tot pujant ens truquen i es que van una mica tard i ja venen...al cim per sorpresa de tots
estan els pares de l´Eric amb un parell de coques,i com que no sabem dir que no les
testem esperant els altres...el vent bufa mes del desitjat i optem per tapar-se una mica.


Un cop veiem que ja pugen nosaltres baixem rocater avall...


ens saludem i seguim amb les frases " si has fet el Montcau be,la resta es tot baixada"
o "si fas cim segur que ets finisher" que innocents!!!ja,ja,ja.
Només hi ha una pujadeta a la carena dels Emprius,la resta gairabé tot baixada....



A Mura tenim reservada taula, la del costat de la Font de l´Era ons els pares ja
tenen tot l´arsenal preparat.Aquí encara portem coixí de temps,ens o prenem amb
calma per menjar i beure,ja que es aquí on explico que ara ens venen unes pujades i
baixades fins a l´hora de dinar...entre mig la "cansalada" i clar de anar dient tot
el dia la cansalada,la cansalada hi ha gent que s´ha pensat que sería un tiberi,una farra,
una barbacoa,però un cop aclarit que es tracta d´una pujada d´uns 20 minuts
per un corriol costerut...canvien la cara i els que ens o coneixem riem...



Sortim quant ja comença a escalfar el sol de valent cap el puig de la Balma,Sot infern,
Malpas;Puigdoure;el Mirador de Matarrodona on poden veure la "cansalada"....etc.



Al capdavall del torrent hi ha la Font de la Cruïlla,on omplim d´aigua i ens rentem la
cara per la que ens espera...em trigat 15 minutets en pujar i a dalt ens esperen altre
cop els pares amb un petit refrigeri,les cares comencen a denotar l´esforç...




El tram fins el dinar no te secrets,Camí Ral a Manresa fins el coll,desprès girem per la
pista i baixada trialera cap a Rellinars...nomès pensem en els macarrons!!!


I si, alla els macarrons a taula,com tambè familiars i algun company que a vingut a saludar...
així donà gust sortir a correr.    Agraïr tot el desplegament i la dona de l´eric per fer la pasta.





Aquí si que ens i estem una bona estona crec que 45 minuts per menjar un bon plat,
hidratar,fins i tot alguns fan una dormideta....ja,ja,ja.
Altre cop toca pujar a buscar el Camí Ral,aquesta vegada per la trona....
durilla per l´hora i la panxa plena,però un cop adalt ja es un puja-baixa-puja-baixa
fins l´Espluga,altre baixa-puja fins l´Hospital de sang,on entrem a la cova on els hi
explico que a dins hi ha una pica amb aigua...i així es.una aigua cristalina i
fresca que ens donara ales fins que arribem a la Font de la Pola.
Tot va passant,el ritme es cada cop mes lent i es que les cames els hi costa estirar....
sembla que  no arrivarem mai.Però tot això es la ment qui o pensa...cal fer un pas darrera l´altre.
A la Font de la Pola tornem a agafar aigua i reposar una estona....però cal continuar fins
la Casa de l¨Obac.
però abans cal fer el cim del Castellsapera,baixar-lo,anar cap el GR,baixar la Roca Salvatge,
passar el Turo Roig i finalment la Casa de l´Obac.
Com a nota negativa un participant decideix fer via directa del coll fins a l´obac,
les cames les te tocades i prefereix anar per camí mes pla,ens despedim i ens veiem alla!!!



Foto al cim i avall que fa baixada,que no vol dir corre!!!
Fem camí tal com e explicat anteriorment sense complicacions,tret d´alguns comentaris com
"estic fins els.....de corriols" i es que gairebe no em fet pista desde fa estona.


Arribem per fi a l´Obac.alla estem altre cop,però un altre participant o deixara,mes que per
les forces pq te que agafar el tren,i per horari no ens podem arriscar...
així que fem un pica pica,agafem el frontal i fem tram fácil seguint la ruta M-M fins el coll
de la Riba,desprès dipòsit de les Foradades i baixada fins a Terrassa....
Semprè es fa molt llarg els últims kms...crec que degut a l¨asfalt o la pista? ji,ji,ji.



Com sempre en aquestes aventures agraïr al pares i germà per fer els avituallaments.
Tambè els voluntaris de Creu Roja per venir a recollir els aliments.
I com no als participants: ERIC,PACO,XAVIER LL.,XAVIER L.,TONI,MANEL.





petita entrevista en el programa això es la mola de matadepera radio:
 http://aixoeslamola.blogspot.com.es/2014/05/emissio-40-les-rutes-mes-llargues-i.html






1 comentario:

  1. Gràcies de nou per oferir-nos aquest recorregut, crec que el més dur que he fet pel nivell tècnic i el constant puja-baixa. Encara va ser pitjor perquè veníem enganyats creient que passat el Montcau tot era baixada i que ens esperaven uns bons entrepans de cansalada a mig matí :P Infinit agraïment a ton germà i tons pares per l'ajuda prestada, sense ells no hauria estat possible!

    A veure si l'any vinent vinc amb menys son, un casc per a les branques traïdores, i una manera de tornar a casa que no sigui el tren :)

    Salut i quilòmetres!

    ResponderEliminar